Marina Molina, activista de Fridays for Future BCN: "La nostra perseverança s'hauria de valorar més"

Aquest moviment de lluita global contra el canvi climàtic va viure el seu moment àlgid a partir de les "global climate strikes" el setembre del 2019: tres anys més tard, les integrants restants com Molina continuen al peu del canó

Fotografies de Marina Molina & extretes de la web de Fridays for Future Barcelona

Marina Molina (21 anys) és estudiant de Biologia a la UAB i des que va desenvolupar consciència pròpia ha tingut una voluntat ecologista. Després de seguir les passes de Fridays for Future Barcelona durant dos anys, per fi s'incorporà a l'equip l'abril del 2021. Per ella suposà una fita important entrar dins l'organització reivindicativa contra el canvi climàtic amb més ressò del món, tot i que aviat es donà compte que gestionar-la no és fàcil, i aconseguir resultats encara menys. Actualment és una de les responsables de comunicació a nivell barceloní.

Què t'aporta a nivell personal fer activisme en una organització com aquesta?

A mi principalment em fa decréixer l'ecoansietat. En la situació de canvi climàtic en què ens trobem ara mateix (que sembla que no però és bastant greu i alarmant) veus que tothom s'ho pren amb molta tranquilitat o li resta importància. Per mi fer petites accions, involucrar-me o conscienciar-me en el meu dia a dia en aquest moviment m'ajuda a sentir que estic fent alguna cosa productiva... Tot i que no és del tot suficient perquè encara notes com la resta no està entrant en acció.

També coneixes a gent amb qui comparteixes ideals i que t'ajuden a sentir-te menys sola, ja que en els teus altres cercles no trobes a persones amb el teu mateix nivell d'implicació. T'ajuda també a sentir-te menys boja, a validar les teves preocupacions i la teva lluita. Trobes un espai de cures, doncs t'entens molt bé amb la resta i us podeu donar suport mútuament. Al final crees vincles que t'aporten riquesa més enllà de l'activisme.

Per quines raons consideres que la gent no està prou conscienciada amb el medi ambient?

És una pregunta difícil, jo també me la faig a vegades. Jo crec que la gent fins a cert punt sí que està conscienciada. El que passa és que no els hi arriba prou el missatge com perquè els cridi a actuar. Jo quan vaig decidir ser vegana no em va costar gens perquè les causes per les quals ho feia m'arribaven directament. Però no tothom és aixi... Molta gent tot i que sàpiga que necessitem lluitar per la justícia climàtica, no ho interioritza prou com per prendre acció, perquè no ho troben urgent. Entenc que també existeix una qüestió d'accés a l'educació, de privilegi... però hi ha casos que no és falta de coneixement de causa, sinó simplement de voluntat. Aquest és l'objectiu que l'activisme justament vol atacar, que els individus en siguin conscients de la urgència. Sobretot és important que el missatge arribi als polítics. Necessitem un activisme que vingui com una pressió des d'abaix i interseccional, des de la gent que es veurà més perjudicada per les conseqüències del canvi climàtic, perquè aquells en el poder entenguin la gravetat de l'assumpte.

Per què Fridays for Future Barcelona està tan inactiu actualment?

L'entitat va començar l'any 2019 de la mà d'un grup d'amics, quan va ser tot el boom de les global climate strikes. En aquell moment semblava que la gent es començava a activar... tothom va sentir molta esperança i unitat. En arribar la pandèmia se'ls hi va dificultar molt la seva tasca perquè estaven acostumats a fer coses presencials i el pas a tot online va ser dur, perquè l'activisme online no té un impacte real, no arrenca.

Quan jo em vaig incorporar va ser després d'una gran acció el 19 de març del 2021. Hi havia altres veteranes, era una època de transició. Conforme ha anat passant aquest any cada vegada s'ha anat desvinculant més gent veterana i els nous hem ascendit rangs com qui no vol la cosa sense un traspàs d'informació suficient com per fer un relleu en condicions. Tampoc els puc culpar perquè un cop marxes de l'entitat et desvincules, però sap greu perquè eren els qui van parir F4F literalment. Si per lo menys ens haguéssin encaminat una mica perquè la gent que estem seguint ara tinguem un camí cap a on guiar-nos...

I no entra suficient gent nova com per suplir la que marxa?

És que saps que passa? Sí que és veritat que ha vingut molta gent a informar-se però el que costa és que la gent es quedi... A molts els hi agrada la idea de fer activisme però quan cal posar l'esforç i tenir la voluntat ja no. Potser em sembla a mi estrany perquè jo soc una persona que no em costa comprometre'm...

La gent que estava el 2019 estudiant ja ha acabat la uni, s'han anat a viure fora, han canviat la seva perspectiva o ara fan altres tipus d'activisme... llavors ens hem quedat la gent nova que no tenim tant control i per això hi ha hagut una recaiguda. Però tinc l'esperança de que el setembre es reactivi la cosa. També el que té bo Fridays és que és una organització internacional i a Espanya n'hi ha moltes bases, aleshores ens retroalimentem els uns als altres, rebem un reforç des del nucli estatal i no estem soles.

Diries que la vostra tasca és difícil?

Sí. Primer perquè estàs utilitzant el teu temps de manera voluntària, ningú t'està donant res a canvi i nomes reps la teva recompensa moral. Hi poses el teu temps, els teus recursos, et transportes a on sigui, compres el material necessari... Crema molt i molt ràpid perquè poses el teu esforç i les teves ganes en certes accions o campanyes i potser després veus que no té l'impacte que a tu t'hagués agradat que tingués. A més, tot i que anem innovant i buscant noves idees arriba un punt que ja no saps com donar-li més la volta... La gent es va cansant, els més veterans se'n van i costa fer alguna acció cohesiva.

Et frustres a tu mateixa pensant que potser no has fet el suficient o no ho has fet de la millor manera... però al final has de pensar que encara gràcies que estàs duent a terme aquesta tasca que ningú t'obliga a fer i fas perquè vols. T'has de sentir orgullosa de qualsevol de les maneres, perquè menos es nada.

Opines que el jovent en participa o no tot el que hauria de participar?

Crec que justament la gent jove és la més conscienciada en aquesta causa. El moviment a Fridays for Future està purament format per gent jove, estudiants d'instituts i universitats... ha sigut un boom entre la gent jove que s'està donant compte que potser és la última generació que pot salvar el planeta, el curs de les coses.

Molts adults també lluiten contra la crisi climàtica, òbviament. Però tenen una manera menys radical de fer activisme, més individualista. Se centren per exemple en reciclar i en altres petites accions d'aquest estil, que està molt be i és necessari, però no veuen que el que cal per damunt de tot és un canvi de sistema.

Costa que us prenguin amb serietat justament perquè la majoria sou joves?

Sí, costa bastant més. Un discurs com el de la Greta la gent adulta costa que se'l prengui seriosament, quan la majoria de les coses que diu son certes i estan respaldades per dades cientifiques, tot i que a vegades pugui no estar del tot encertada. El que està clar és que si les digués un home blanc de 65 anys la gent se'l creuria amb més facilitat. Costa guanyar credibilitat quan ets més jove perquè es pensen que ets un inexpert i que no tens ni idea de la vida, quan potser aquesta perspectiva de ser jove és justament el que aporta més força de voluntat per impulsar aquesta lluita.

Opinions al respecte dels influencers que tracten l'ecologisme com una moda?

La meva educació sobre ecologisme han estat les xarxes, però per part de comptes especialitzades en el tema, es clar; després n'hi ha de moltes que el tracten però sense tenir gaire idea... Penso que té la seva part bona i la seva part dolenta. Part bona: visibilitzen certs assumptes que arriben a un públic al qual no li arribaria d'una altra manera. Però alhora superficialitzen una mica la lluita... per la qual cosa estic en conflicte. Eliminaria la seva tasca? No, però potser els formaria perquè el seu discurs fos més tangible i estigués més fonamentat. El problema és que perden el rerefons del missatge o no s'impliquen de manera diària. En aquest sentit necessitem més activistes com la Carlota Bruna, que mostren un consum conscient amb la natura, que s'hi dedica diàriament, li dona veu als experts i a la gent local dels llocs on viatja per exposar les problemàtiques del canvi climàtic... i a sobre arriba molt a la gent.

Si Fridays for Future estigués més actiu, podríeu aconseguir un canvi efectiu?

Sí, això ho tinc clar. L'any 2019 quan es va activar molt el tema es van aconseguir moltes coses, no només a nivell de conscienciació per les manis multitudinàries, sinó també canvis a nivell local, que és com es treballa sobretot a Fridays Barcelona perquè és com podem generar un impacte més directe. Col·laborem amb altres entitats com Extinction Rebellion, fent xarxa amb centres d'immigrants o casals feministes...

Se't fa difícil conciliar activisme amb vida personal?

Sí, se'm fa força difícil. Et posaré un exemple: nosaltres normalment ens reunim els diumenges. Jo des de fa uns mesos vaig començar a treballar els caps de setmana, i clar, no puc anar a les assemblees presencials, estic però no estic perquè connectar-se només online o per xarxes no és el mateix... Tots els activistes estem ocupats; per començar som estudiants que ja és un pes per si sol. Si li afegeixes que alguns treballem i fem altres coses (també tens una vida personal, vols veure als teus amics, parella, familia...) t'ho acabes combinant com bonament pots si realment vols seguir implicada.

La nostra perseverança no es valora i s'hauria de valorar més perquè la nostra lluita ens aporta molt com a persones. Diu molt de tu que vulguis tirar coses endevant, que tinguis la voluntat per portar a terme les teves creences. A més et dona moltes eines, jo he après molt sobre gestions burocràtiques i organització en equip a partir de la meva tasca com activista.

Realment l'activisme funciona? Què li diries a la gent que opina que no?

Jo crec que quan està ben fet, l'activisme crea un impacte que arriba a la gent. És llavors quan aquesta gent es comença a replantejar coses. I si es replateja coses, es replanteja la forma en què actua també i crea un efecte dominó que porta a algun tipus de canvi. Un canvi que sovint és lent... Jo en lo personal també soc força impacient i per tant em frustra haver d'esperar per notar canvis tangibles, sobretot tenint en compte que el que busquem sovint son transformacions legislatives que triguen una barbaritat en efectuar-se. Ho has d'acabar acceptant, que potser no veuràs els fruits ara mateix però en un futur sí, i no t'ha de desanimar no veure els resultats directes. Justament això els hi diria a la gent que opina que l'activisme és inútil: que potser el canvi no és instantani però l'efecte dominó està allà i els canvis s'acabaran efectuant. Per això l'activisme és important dins la societat.