Laura Castell & Àlex Hernàndez (Ecomenja): “El consum ecolocal hauria de ser la normalitat”

Aquests treballadors de l'empresa Ecomenja fan una tasca innovadora amb el seu servei de menjador escolar, oferint menús de producció sostenible alhora que eduquen als infants sobre alimentació ecològica, de proximitat i de temporada

Fotografies de Glòria Romero & de l'arxiu de la web Ecomenja

Laura Castell i Àlex Hernàndez s'entreguen dia a dia a un projecte que vetlla per abastar vuit centres educatius de l'Àrea Metropolitana de Barcelona amb menús sans i sostenibles. Ho fan dins d'Ecomenja, empresa dedicada a la gestió integral del servei de menjador escolar des de fa quinze anys. Ella és l'encarregada de l'àrea de suport pedagògic, i ell el supervisor de cuines. Amb gran entusiasme per la seva labor, Castell i Hernàndez visiten dues escoles pràcticament cada dia per cuinar els àpats i monitorar l'ensenyament a nens i nenes sobre els aliments que mengen.

Com va néixer el projecte?

A: El projecte va néixer fa quinze anys, quan els gerents de l’empresa tenien un restaurant a Vic a partir del qual van decidir servir producte ecològic. Després de dedicar-se a la restauració, finalment els hi va sortir l’oportunitat de portar una residència d’avis. Aleshores és quan es van passar a les col·lectivitats. Un cop van deixar la residència, començaren a agafar escoles bressol i finalment de primària.

En què treballàveu abans d’incorporar-vos? Per què i quan us vau incorporar?

A: Jo venia de la restauració pura i dura i vaig decidir canviar per tema d’horaris i perquè em va agradar el projecte, a més que hi havia una plaça vacant a l’escola on anava la meva filla i em feia gràcia treballar-hi. Una vegada que vaig entrar i vaig veure el producte que tocava l’empresa, em va enamorar de seguida el projecte des del primer dia. Ara porto onze anys cap a dotze i no faria un pas enrere per res.

L: Jo porto bastant menys temps [rialles]. Em vaig incorporar l’any passat. Abans coordinava pedagògicament una entitat social a L'Hospitalet, però vaig ser mare i per poder conciliar vaig decidir fer un canvi. Tot just em vaig topar amb Ecomenja. Gràcies a ells estic aprenent molt sobre el producte, sobre cuina... A nivell de monitoratge en sé molt, però el món culinari no el coneixia tant. També tinc la sort de tenir un company com l’Àlex amb el qual sento que ens estem nodrint mútuament. M’està encantant poder participar en aquest projecte al seu costat.

Sempre ha sigut aquesta la vostra vocació? Com us heu format per dur a terme la vostra labor?

A: Des de petit he tingut clar que volia ser cuiner. Vaig començar a treballar des de molt jove i sempre he fet una tasca que m’apassiona i que no canviaria per res. El meu hàbitat natural és una cuina, no vull fer altra cosa.

L: Jo vaig estudiar Pedagogia a la UB i després vaig fer el curs de monitora, amb el qual vaig entrar a l'esplai a La Florida i em vaig enamorar del món associatiu. T’enganxes de totes les iniciatives de vinculació amb el barri, amb els infants, les famílies… no canviaria per res la intervenció amb els infants des de el vessant del lleure. Per mi és molt important i crec que s’ha de contemplar i valorar molt més del que es valora. Agraeixo que ara s’estigui introduint també en l’espai lectiu.

A casa vostra seguiu els mateixos hàbits alimentaris? És a dir, l’alimentació sostenible forma també part de la vostra vida personal?

A: Abans de treballar aquí el producte ecològic l’ignorava totalment. Però quan t'hi dediques cada dia, al cap i a la fi desenvolupes molt de sentit comú quant a la importància del consum sostenible i ho acabes incorporant dins la teva llar tant com et sigui possible. A més l'empresa ens ha oferit formacions i sovint assistim a xerrades i tallers d'agroecologia.

L: A mi m’agradaria potser introduir més producte ecològic, però no és el mateix preparar una planificació de cultius a nivell empresari que comprar a nivell particular. Així i tot, ara que estic aprenent tant miro més el que estic menjant. Abans ni tan sols em fixava d'on provenien els meus aliments.

Per què creieu que és important educar en alimentació saludable i sostenible?

L: Mai s’havia contemplat des de l’educació formal que treballar l’alimentació fos prioritari. És important perquè quan eduques des de molt petit, en arribar a adults es té una consciència clara de què estem menjant i d’on prové. Prèviament al servei de menjador, es recull als alumnes, se’ls explica el menú, es treballa quins aliments són de temporada, per exemple per què no hi ha tomàquet tot l’any... Traslladar-s'ho i treballar-ho és per nosaltres un dels objectius: que vegin el valor de què estem fent, perquè al final a molts menjadors on he treballat només els importava que els nens mengessin. Fem consciència que l’alimentació ha de ser variada, saludable i sobretot el tema de la temporalitat i proximitat perquè el seu consum alimentari més endavant a la vida segueixi els mateixos patrons.

Quin és el grau de satisfacció d'alumnes i famílies?

L: Generalment és positiu, a més que fem enquestes per saber què els han semblat els plats als infants, què els agrada més o menys de les activitats, agafem propostes per dinamitzar…

A: La majoria dels pares estan encantats, però també és veritat que t’hi trobes gent que no acaba d’entendre el projecte o el perquè de les coses. Jo quan algun pare o una mare diu “Escolta’m, és que això no són menús per nens”, els hi responc “Per què vols dir que no són menús per nens, per què hi ha molta verdura?”. De totes maneres, treballem amb les recomanacions de l’Agència Catalana de Salut Pública i de l'OMS. Si cada vegada hem de menjar menys carn i més llegums i verdura, als nostres menús materialitzem aquesta presència. La major part de les famílies sí que aposten fort per aquest model de menjador perquè defensen, com nosaltres, que el consum ecolocal hauria de ser la normalitat i no l'excepció.

Creieu que a les famílies els hi ajuda l'aprenentatge que reben els infants?

A: Sí. Ens passa que hi ha famílies que diuen “Quan arriben els nanos ens expliquen que mengen millor a l’escola que a casa” i és una passada. O que et pari una mare pel carrer i et pregunti per l'hamburguesa vegetariana que ha tastat el seu fill i que li ha encantat... A mi això em posa els pèls de punta, perquè m'emociona triomfar entre ells amb menjar al qual no estan acostumats.

Amb quanta col·laboració de productors compteu?

A: Comptem amb una gran quantitat de productors perquè tots són d'abast limitat. El tracte amb ells és molt directe. És molt guapo perquè un dia que dones bistec de vedella o de fricandó, nosaltres coneixem al senyor que cria les bèsties i ens ho fa arribar ell mateix. Sabem qui ens cultiva l’arròs, qui ens cultiva el cereal per fer la pasta… és tot fruit de la proximitat i al final ens converteix en una petita gran família.

Què us motiva més de la vostra feina?

A: El tracte directe amb els nens. M’encanta sortir de la cuina a preguntar com quan surt un xef a un restaurant a preguntar a les taules. A més els nens són sinceritat pura i dura, i si un dia el menjar està fantàstic t’ho diuen; i si un altre dia no els hi agrada gens, també. Això t’ajuda a evolucionar i a adaptar-te a les seves necessitats. Trobo que és una part molt enriquidora de la feina, perquè els nens i nenes saben que els tens en consideració. Tenim entre tots una relació molt oberta.

L: Per mi el que és pensar activitats per acostar als infants tot aquest producte, que hi hagi molt bona acceptació i que per ells sigui el normal… perquè al final sol semblar que és fer dieta o és estrany menjar així. No per ser petit has de menjar pitjor. Tu vas a un restaurant i el menú infantil és una bestiesa! Per què existeix el menú infantil? No ho entenc. Per això crear des de zero amb els equips activitats i formar-los perquè puguin transmetre aquests valors als infants em sembla genial.

Teniu pensat créixer més enllà de les vuit escoles on esteu ara?

A: Sí, però tampoc no ens agrada créixer massa ràpid. Més aviat anar madurant de mica en mica. No més enllà del que podem abastar. Ens agrada més la dinàmica familiar que portem, perquè si creix molt i massa ràpid, es perd el contacte i el tracte directe.

L: La proximitat per nosaltres és essencial. Si abastem més del que podem assumir, deixarem de fer les coses com a nosaltres ens agrada, i no volem perdre aquest vessant.