Ed Winters, educador animalista:

“L’única cosa que tothom té en comú ideològicament és el rebuig cap el veganisme”

Una xerrada organitzada per UPF-CAE sobre ètica animal i transició proteica

Autors: primera foto de Glòria Romero; les altres tres de Satnof

“Si ens mantenim units sota una major comprensió del que podem aconseguir i tenim fe en els individus, podrem canviar la societat”. Això declarava Ed Winters el darrer dilluns 9 de maig a la conferència organitzada pel Centre for Animal Ethics de la UPF. El ponent, reconegut dins l’activisme vegà amb més de mig milió de seguidors a Instagram, va volar des de Londres per oferir una xerrada als seus fidels seguidors catalans. La sala de conferències del Campus del Poblenou es va omplir, però l’aforament marcat no fou suficient: algunes persones fins i tot van fer torns entre elles per entrar a veure’l.

El jove activista (Anglaterra, 28 anys), que es dedica a la conscienciació sobre ètica animal a través de xarxes i al public speaking a centres d’estudi, és expert sobretot en realitzar debats contra persones que rebutgen el veganisme. En aquesta ocasió no va caldre discussió, ja que la seva audiència estava formada per membres de grups activistes locals com per exemple Plataforma Antiespecista BCN. Per això Winters destinà la xerrada a compartir consells i recursos que els ajudéssin a formar un discurs inspirador envers la gent no vegana, de manera que aquests individus “tinguin la creença que poden equivocar-se i per tant dubtin de les seves decisions”.

La part central del seu treball, segons va explicar, és la construcció d’una dialèctica i una actitud calmades enfront aquells qui rebutgen fermament el veganisme. Sovint les persones que mengen productes d’origen animal creuen que els vegans segueixen una ideologia extremista i son intransigents amb opinions adverses a la seva. Així doncs, Winters opina que parlar amb ells d’una manera que no s'esperen (sense atacar, posant exemples de fàcil comprensió, emprant un vocabulari antiespecista, desmuntat falsos mites, aportant dades) beneficia la seva argumentació. Sobre aquestes tècniques i molt més en parla al seu llibre, publicat enguany i titulat This Is Vegan Propaganda: (And Other Lies the Meat Industry Tells You).

Després del seu discurs s’uniren a la conferència altres dos ponents: Marc Coloma, co-fundador de la marca de productes vegetals Heura i Daniela R. Waldhorn, membre de la junta del centre d’estudis UPF-CAE, per dur a terme un panel de preguntes i respostes. Primerament parlaren de les barreres que impedeixen el pas a una dieta d’origen vegetal. Coloma advertí que encara cal oferir més informació i productes substitutius. Les dades recollides a Heura confirmen que de moment, el 3% de la població a l’Estat espanyol consumeix els seus ingredients i un 9% coneix la marca. Puntualitza que des d’un punt de vista de mercat, és més fàcil accelerar la transició proteica apel·lant a una causa saludable i mediambiental i no tant a una causa moral. Per això la seva estratègia de màrqueting és la següent:

Tanmateix, Waldhorn i Winters proclamaren que aquest focus passa per alt l'objectiu principal del veganisme: l’alliberació animal. Si els individus aposten per la proteïna vegetal per raons personals, el més probable és que afageixin alguns productes vegans a la seva dieta però segueixin consumint animals. Tanmateix, si les raons son mediambientals, simplement reduiran la quantitat de carn menjada o consumiran aquella que produeix menys pol·lució. Per tant, es va concloure que és convenient tenir en compte els tres factors pels quals el veganisme és un canvi –en les seves paraules– necessari: salut, medi ambient i ètica animal. No deixar-se cap per no perdre de vista la meta final.

L'altra qüestió debatuda fou l'auge d'opcions veganes en cadenes de restaurant no veganes, com per exemple Burguer King o Pans. Tots els ponents van estar d'acord en què, tot i que aquesta no és la situació ideal (ja que aquestes empreses segueixen matant animals per consum humà) sí que és la millor opció de moment. "És millor oferir una opció vegana que no oferir-ne cap –declara Waldhorn– i salvarà alguns animals de vides plenes de patiment". Per la seva part, Winters defensà que aconseguir opcions veganes accessibles i assequibles en llocs als quals la gent està acostumada a anar ajuda enormement a normalitzar les dietes veganes, "i és significatiu per als joves que volen compartir temps i àpats amb amics no vegans".

Tot i que el veganisme és encara un moviment polèmic, cada cop hi ha més opcions d'origen animal als mercats i a les cartes dels restaurants. El progrés cap a una dieta vegetal és lent però constant, i els tres ponents es declaren optimistes encara que realistes: els costums alimentaris de la societat estan canviant però encara queda molt per fer. Si t'interessa l'activisme animalista o la dieta vegana i vols aprendre'n més, no et perdis cap nou esdeveniment del centre UPF-CAE: comprova la seva llista de properes activitats.