Tugas i companyia: com dedicar-se a la pagesia en ple segle XXI

El treball al camp encara és un dels sectors més precaritzats a Catalunya i diversos agricultors aposten per innovar-se per tal de subsistir. Hem visitat els camps de Viladecans de la família Tugas per observar el seu cas com a pagesos dedicats a l'agroecologia.

Fotografies de Glòria Romero

Qui son els Tugas?

"Tugas i companyia" és un projecte que neix de la mà de la família Tugas, la qual porta dedicant-se a la pagesia en el Baix Llobregat des de l'any 1885. Actualment és gestionada per la cinquena generació de descendents, que s'enorgulleix de la seva professió i de mantenir la filosofia ecològica que els hi van transmetre els seus avantpassats: la cura de la terra i de l'entorn per tal de cuidar-nos a nosaltres mateixos. Com ho aconsegueixen? Tractant els cultius amb respecte, sense anul·lar-los amb pesticides o productes químics.

Tot i que el terme "agroecologia" s'hagi popularitzat i s'hagi estès els darrers anys, es tracta d'una praxi camperola que aquesta família reivindica des de fa múltiples dècades, abans que formés part de l'actual moviment per la sostenibilitat. Així doncs, per poder rebre el reconeixement legal de producte ecològic certificat, els Tugas es van formalitzar oficialment fa catorze anys. La seva tasca és dura perquè s'hi han de dedicar diàriament per tal d'evitar les plagues d'insectes depredadors i controlar el creixement de la gespa, però aquesta forma tan natural de tractar la terra és recompensada per la qualitat de la fruita i la verdura que en sorgeix.

El seu model de negoci

Arran d'aquest compromís amb la qualitat i proximitat dels seus productes van començar a oferir visites guiades a les seves terres de Viladecans, on tenen els seus camps d'horta, figueres i pruneres. El seu objectiu amb aquesta activitat és principalment mostrar com duen a terme la seva labor per conscienciar als consumidors en la importància de menjar aliments de proximitat i de temporada: "Trobo que és el futur. Com vols formar a les persones del que han de menjar si no els portes a veure-ho en viu i en directe? És vital", comenta Imma Tugas, qui ha desenvolupat nous projectes per la cooperativa familiar com l'enviament de cistelles ecològiques a domicili.

Això es deu al fet que el seu model de negoci és la venda directa al consumidor, siguin restaurants o particulars, perquè els hi surt més rendible: "El que no volem és vendre a l'engròs, i d'aquesta manera no has de passar per intermediaris i et valoren més el producte, perquè sinó a vegades no et surt ni la pena cultivar-ho", comenta la germana d'Imma Tugas. Les raons rere aquesta decisió les explica el seu pare, Antoni Tugas, que amb més de vuitanta anys continua pujant al tractor: "Ens hem hagut d'espavilar des de fa molts anys per arribar directament al consumidor. Ha sigut la manera que hem subsistit".

A part de comptar amb una botiga a Sant Climent de Llobregat (d'on son originaris i on cultiven cirerers) i una paradeta al Mercat de Sant Andreu, les cistelles a domicili els permeten arribar a un públic més ampli. La botiga online i l'ús de xarxes també formen part d'aquesta modernització del negoci per mantenir-se estables, ja que "ajudes no en rebem ni una", declara Imma Tugas. Amb aquestes tres fonts d'ingressos, però, "tens una clientela més o menys estable i gent que el que creu que val el teu cultiu ho paga, perquè vol consumir genero de confiança", assegura el seu pare.

"Benvinguts a pagès": útil o no?

El sindicat Unió de Pagesos, del qual els Tugas formen part, els hi van proposar entrar dins la plataforma "Benvinguts a pagès", organitzada per la Generalitat i amb l'objectiu de facilitar la visita a productors de Catalunya per visibilitzar la seva feina i descobrir el treball al camp. Com que ja estaven familiaritzats amb aquest servei, s'hi van apuntar l'últim hivern: "Així et dones a conèixer una mica més en àmbits on la gent no et coneixia, que és el que ens interessa, perquè volem arribar a l'últim consumidor. En quanta més plataforma estiguis ficat i que la gent et conegui millor que millor", explica una de les germanes Tugas.

Ara bé, un projecte d'aquest calibre que podria impulsar l'economia de molts pagesos perquè poguessin sortir de la mera supervivència falla notablement en la seva manca de publicitat. A part d'haver participat en la fira Biocultura, poc més s'ha fet per donar a conèixer aquest servei. Imma Tugas ho lamenta, ja que "és una cosa que si es treballés una mica donaria molt de futur". No només això: també consideren que falla en la seva organització, per la qual cosa prefereixen autogestionar-se que confiar-hi massa. A part que oferir aquesta solució com a únic remei contra la precarització de la pagesia no és suficient.

Les lluites de la pagesia

"L'ofici de pagès sempre ha sigut un ofici de segona categoria o de tercera, fins i tot a vegades feia una mica de vergonya dir que ets pagès". Així descriu Antoni Tugas la visió que la societat ha tingut sobre el món rural durant molt de temps, que, per altra banda ara ha canviat ja que "la gent comença a entendre que cultivar la terra és més important del que es pensaven". El que no ha canviat, però, és la falta de recursos cap al sector agricultor i d'implicació del govern per entendre les seves demandes i dur a terme polítiques que dignifiquin la feina al camp perquè aquesta rebi la compensació merescuda.

Actualment, com a pagès, si no et busques la vida a la teva manera com ho fa la família Tugas, "et veus obligat a abaixar preus o a no vendre", perquè rebre ajudes és no només difícil, sinó també un projecte de subsistència a llarg termini no gaire plausible. Mentre que una de les germanes assegurava que "si se't fa mal la collita, has de justificar-ho amb tràmits burocràtics interminables i poques vegades acceptats", el seu pare afegia que "si el que compres i vens té més volum que el que cultives, com a pagès no pots rebre subvencions". Dos exemples de dificultats que, segons el que comenten, comportarà a què hagin de canviar el seu sistema de cultiu per tractar d'obtenir més nivell de producció que de compravenda i així no quedar-se tan desemparats.

El futur del sector

Al cap i a la fi, aquests agricultors tenen clar que per mantenir no només el seu negoci, sinó també el seu estil de vida arrelat a la terra "ho acabes fent tot pel teu compte perquè tens aquesta sensibilització, ja que els que t'haurien d'ajudar no ho fan gens". El cap de família també rememora que "des dels anys 60 fins als anys 80 va haver-hi una època en què el pagès es guanyava bé la vida, perquè encara la famosa globalització no existia i el producte de proximitat tenia valor. Però a partir del 92, l'any dels Jocs Olímpics, cada vegada hem hagut d'abaixar més els preus i ha arribat un moment que no ha sigut rendible".

La situació de la pagesia a Catalunya és complicada i tensa: en deu anys han abandonat les seves terres gairebé 4.600 pagesos. Projectes com "Tugas i companyia", de producte ecològic i de KM 0, son cada vegada més necessaris per revertir aquests números, alhora que es contribueix a la sostenibilitat. Antoni Tugas jura que pensava que amb ell "s'acabaria la història" i tot el contrari, les seves filles lluiten amb perseverança per tirar la cooperativa endavant. Son l'exemple que no tothom acaba com la família Solé d'Alcarràs, i mentre encara existeixi aquesta realitat, el sector podrà continuar lluitant.